Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 1858 - Barcelona, 1939) és àmpliament reconegut i acceptat com un dels millors escriptors que ha donat la nostra llengua, motiu pel qual se’l considera un dels grans contistes moderns del segle xx.

Entre els anys 1875 i 1881 va estudiar dret, però va abandonar els estudis per dedicar-se a la literatura. Tot i que va començar escrivint en castellà, aviat va passar-se al català, sobretot per la influència del gran poeta Jacint Verdaguer. Va participar molt activament en la vida literària de Blanes, on va anar a viure després de casar-se amb Teresa de Llinàs. Allà tingué una vida plenament dedicada a la literatura, i va ser mestre literari, entre d’altres, de Josep Pla i Salvador Espriu.

Va començar a ser conegut als jocs florals de Girona i Olot i va guanyar el premi dels jocs florals de Barcelona del 1886. Després va publicar relats, narracions i poemes simbolistes. Fou l’edició de Marines i boscatges, el 1903, el que el va consagrar com a prosista i narrador. Va participar amb Joan Maragall al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i a partir del 1918 va passar a formar part de l’Institut d’Estudis Catalans.